Que???

Les tres de la matinada
i seguia sòl al llit,
el cel plé de núvols
i un tremolor al còs.

Les quatre i sense noticies,
res havia canviat.
Les cinc colpides de dubtes
i les sis que s'esvaeixen.

Les set anunciaven el dia
i les vuit me'l presentaven.
Les nou i res, les deu
les onze, les dotze
la una, les dues...

Lost: Més que una serie, més que una adicció...

Del respecte a la normalitat...

Avui, mirant les noticies, m’he enterat d’una cosa que pot ser a molts de vosaltres directament no us interesse o que, segurament, no creieu que siga necessari un dia per reivindicar-ho. Però siga com siga, avui se celera a Madrid el dia de l’orgull gai, homosexual o, com vulgueu dir-li. La veritat és que indagant en aquest tema, pot ser pensem que no siga necessàri per reivindicar la condició sexual d’una persona, perque d’aquesta manera, l’únic que aconseguim és convertir-ho en singular, en diferent, en algo especial i, no ho és. La condició sexual d’una persona és només això, la veua condició sexual; i, convertint-ho en especial, l’unic que fem és donar alé a comentaris que pot ser no siguen massa bons. Però d’altra banda i, permetent la meua inexperiència en el tema, la trajectòria d’aquest moviment al llarg de la història, la seua actual situació a molts països on, fins i tot sel’s condemna a la pena de mort o, directament les mirades, comentaris i demés coses que permanentment llançem els que ens considerem normals sobre ells, fan que aquest dia siga més que necessari, però no només avui, sino que la naturalitat hauria d’estar al carrer dia i nit, perque no oblidem, es tracta simplement de la condició sexual d’una persona, una cosa que no ens fa millors ni pitjors, ni més ni menys respectables, di normals ni raros, és simplement això. Per aquest precís motiu és perque hem de deixar de veure extrany que dos homes vagen agafats de la mà pel carrer, que dos dones es besen o el sexe entre persones del mateix gènere, perque, pensem-ho bé, ens agradaria a nosaltres que ens reprimiren els nostres sentiments, que no pugueren anar els nostres pares agafats de la mà pel carrer o, no poder demostrar el nostre amor a aquella persona que tant ens atrau? La resposta és ben senzilla, NO.

Eleccions europees i demés...

Quan la ventolada ja ha parat, és el moment de fer les nostres valoracions respecte al que ha passat a les darreres eleccions europees a les que per cert, finalment vaig aconseguir votar quan els mecanismes de l'estat es van moure per fer-ho possible.

El passat 7 de juny, passarà a la història com un dia en el que el món va perdre una de les seues millors oportunitats de canviar o, de donar un toc d'atenció. S'esperava una participació molt baixa i, finalment no va ser per a tant, dels resultats, millor esperar una mica per parlar-ne. La participació és el primer punt clau d'aquests comicis passats. El món està submergit en una abismal crisis que ens està deixat sense feina i, també a molts sense sostre, però aquesta crisi, generada per l'inutilitat dels seus models econòmico-depredaros basats en el capital i el consum desmesurat i insostenible, també ens deixa parts bones, el seu model, ha començat a fer aigues i, la població ha pogut comprovar un dels seus flancs més dèbils i, és que és ella mateixa qui dona alé al sistema del capital i, li'n dona consumint, comprant... Quan decidim que no ho fem, salten les alarmes del seu sistema de control i, treuen a la seua policia per evitar que els pilars que els sustenten facen ni el més mínim moviment. I quí és la policia ací? Son els nostres estats, som nosaltres, son els nostres diners que, en compte d'invertir-se en finalitats positives i socials, s'inverteixen en salvar empreses i grans corporacions del automòbil, banca... tornant a repetir per si algú no ho sap, els nostres diners, els nostres diners. A qui li han preguntat si vol rescatar el banc que el tindrà lligat fins els 75 anys amb una hipoteca astronòmica que l'estrangula mes rere mes? A qui li han preguntat si li hem de donar feina a una constructora que ens cobra els pissos a un valor 20 vegades més car del que realment ho és? A mi no i, per supost, crec que a vosaltres tampoc. Però a que ve açò? Les eleccions europees haurien d'haver estat una ferramenta del poble per a encendre tots els llums rojos o, per a acabar amb aquest sistema des de dins. Encendriem els llums rojos amb un 10% de participació, que hauria fet que les eleccions sigueren invàlides i, per tant un crit d'alerta molt fort de que alguna cosa estava passat. I, podriem haver actuat d'un altra manera, treient el poder als que han creat aquest sistema, als que tenen tants interesos en les empreses que, inverteixen els diners de tots i totes en elles, als que rescaten entitats depredadores mentre deixen morir industries tradicionals com la del tèxtil perque no els hi dona tants diners, en fi, als que fan possible dia a dia que el seu model antisustentable, segueixca en peu. Però no ho em fet, Europa ha dit sí, ha dit que vol seguir intentant rescatar el sitema caduc del capital, ha dit que vol resistir aquesta embestida uns anys més per a haver d'enfrontar-se a un altra igual o pitjor i, Europa també ha dit no, que no vol mirar altres opcions, que no vol solidaritat, igualtat, sostenibilitat i, sentit comú a la seua política ni economia, així doncs, seguim amb aquest grotesc espectacle, treiem les carrosses al carrer i, celebrem que anem a tornar a ingerir el iogurt que està caducat des del primer dia que el vam comprar fins que, arrivant a la darrera cullerada, ens trobem malament i, qui sap qué passarà...

Culpables!!!

Poc puc recordar

quan la meitat fou imaginat,

res més puc enyorar

que un somni despert.

On és el meu primer amor?

Vosaltres me’l vau robar.

Somie caricies i entristeixc,

pense en abraços i plore,

ens imagine junts i muic,

però us veig i torne a despertar.

La pena l’he convertit en amor

però la ràbia em torna la tristor.

Poc a poc he aprés a resignar-me,

i admetre que mai no tornarà

allò que un dia em vau robar,

la Lliure oportunitat d’estimar.

Culpables!!! Lladres!!!

Levi (Bcn 28-05-09)

Obligat a no votar...

Hi ha vegades que la vida ens depara sorpreses un poc curioses i que escapen de les nostres mans. La qüestió és que, fidelment, la setmana passada vaig acudir a una oficina de correus de Barcelona a exercir el meu dret al vot. Tot anava normal, els tramits es van completar correctament i només em faltava rebre les paperetes per poder definitivament triar l'opció política que més convenient crec. Però vet aqui que aquest matí el carter ha cridat a la meua porta i m'ha donat una notificació del Cens Electoral de València, en aquesta, se'm denegava el dret a exercir el vot per correu per una causa completament ajena a mí i, és que el treballador de correus, va oblidar segellar la meua solicitud amb data d'ingrés, pel que la junta electoral, no accepta la meua petició.

Ara, per culpa de l'errada més ajena a mi possible, em veig incapacitat d'exercir el meu dret al vot, ja que el proper diumenge no hi estaré a Bocairent. La sol.lució de correus és que pose una reclamació, però evidentment, el meu vot ja no serà possible.

Simplement mostrar la meua irritació per aquest fet i, condemnar clarament una conducta burocràtica com aquesta que m'ha portat a aquest punt.

Si algú sap com sol.lucionar això i, poder reclamar a la junta electoral o alguna cosa per l'estil, agraïria la seua resposta.

Excelentísimo Imputado Camps...

Escric mentre de fons escolte les noticies de cuatro. Avui em sent avergonyit de ser valencià, de que m'identifiquen com a tal i amb els meus polítics. Camps ha declarat avui com a imputat en una trama que, ojo, té molt més a veure que els tratges, es prove o no aquesta tonteria, el que és cert, és que la Generalitat Valenciana, ha asignat moltíssims contractes a unes empreses que, segons les noticies, presentaven projectes molt cars respecte a d'altres dels concursos. No puc veure com la Alcaldesa de València, i alguns populars més arropen a aquesta persona en, recordem, UN JUDICI en el que està imputat. Mentrestant, els seus acòlits rebentaven les protestes a la porta del TSJPV d'una manera poc religiosa i, al seu estil més purament neofeixista, esgarrant pancartes i intentant callar les boques. Rajoy, justifica que la mayoria de los balencianos está con el presidente, senyoret meu, ni la mayoria ni nadie, cuando alguien está imputado, sea o no sea acusado, nos guardaremos nuestras palabras hacia el president antes de llamarlo "sinverguenza" o, disculparnos publicamente por malpensar cuando se conozca la sentencia. Camps camps... quina sort tens de no tindre oposició a València... Esperem que el judici en el que ara es veu involucrat el teu govern, acabe destapant la trama corrupta más grande del mundo, que a vosaltres lo más grande os gusta mucho... No espere massa d'un judici que será tot façana i que de destapar servirà ben poc, de tota manera, que serveixca per que la resta de l'Estat Espanyol puga veure quina n'és la realitat valenciana, en la que uns parlen i als altres els callen la boca...